El Molí de la Vall Major es troba a Catalunya, a la província de Lleida. Espanya.

Ubicat al poble de La Granadella, al bell mig del cor de l’oli de qualitat: la comarca de Les Garrigues.

Una de las zones amb més tradició de producció d’oli d’Espanya ja des de l’antiguitat.

L´oli, com el vi, reflecteix en les seves qualitats organolèptiques les característiques del sòl, del clima i fins i tot de la vegetació de la zona. La situació geogràfica de les oliveres, així com la varietat, és important per les qualitats organolèptiques de l´oli d´oliva.

La comarca de les Garrigues se situa en l’angle sud-est de la gran plana lleidatana, i constitueix una zona de petites dimensions de clima àrid i escassa vegetació. Les seves terres pertanyen a la Depressió de l'Ebre i a una zona de contacte amb la Serralada Pre-litoral.

La vegetació es caracteritza per estar fortament modificada per l’home. L’activitat agrícola i ramadera, han canviat de forma rotunda el paisatge vegetal.

La característica que millor defineix aquesta zona de producció d’oli és sense dubte el seu terreny sec. El secà i la terra eixuta determinen el paisatge i el home. La comarca té un clima bastant dur (la temperatura oscil•la entre mínimes de –3º C i màximes de 24º C) i continental.

El terme municipal de la Granadella, en extensió, és el més gran de la comarca. Es troba al sud de Les Garrigues, llindant amb el Segrià i la Ribera d'Ebre. La vila, a 628 m d'altitud, està situada en el serrall delimitat per la Vall Major i la barrancada del Coll de Bovera. Des de la serra del Coll de Bovera es pot contemplar tota la vessant nord de la serra del Montsant, el terme municipal de Bovera i bona part de la Ribera d'Ebre.

Com la resta de la comarca, el seu clima es distingeix per una marcada aridesa, on l’escassetat de precipitacions, reduïdes a una mitjana anual que oscil•la entre 350-400 mm., comporta que els conreus de secà (oliver i ametller, principalment) ocupin la major part del terreny.

Caracteritzat per aquests cultius el terme de La Granadella presenta un relleu marcat per bancals que s’adapten als desnivells orogràfics mitjançant marges o espones construïts amb pedra seca.

La vegetació natural, reduïda a les zones no conreables (indrets molt pedregosos o vessants excessivament pronunciats) es limita a garrigues i matollars; als llocs més alts i a les obagues apareixen algunes clapes de coníferes, com per exemple, pi blanc (pinus halepensis).

Per tant, el paisatge típic garriguenc s’exemplifica amb els conreus de secà que s’alternen amb la vegetació natural que s’estén pel relleu, predominantment garriga, que per la seva abundància dóna nom a la comarca de Les Garrigues.

La garriga és la vegetació característica de la comarca de Les Garrigues, comarca la qual adopta el nom d’aquesta planta que creix envoltada de cultius d’olivera.
Les garrigues són comunitats vegetals denses en què predominen àmpliament els arbustos de fulla persistent i endurida (esclerofil•les) que habitualment arriben a una alçària d' entre 0,5 i 1,5 m.

garriga, per tant, és una comunitat vegetal característica i quan parlem de garriga parlem de tot un conjunt de vegetació que conforma el paisatge, en aquest cas de les Garrigues:

L’arbust dominant a les garrigues acostuma a ser e el coscoll o garric (Quercus coccifera Subs. Coccifera ), l, el qual dóna nom a la comunitat vegetal. Creixent enmig de la garriga s' hi pot trobar vegetació forestal, bàsicament de pi blanc (Pinus halepensis), alzina (Quercus ilex Subs.ilex,), olivera silvestre (Olea europaea), romani ( Rosmarinus officinalis ) i farigola ( Thymus vulgaris ).

FAMÍLIA: Fagàcies
Quercus coccifera Subs. Coccifera
coscoll o garric (en castellà coscoja )

FAMÍLIA: Crucíferes (brassicaceae)
Moricandia arvensis
Colletxo (castellà: collejón)

FAMÍLIA: Labiades
Rosmarinus officinalis
Romaní (castellà: romero)

Thymus vulgaris
Farigola o Timó (castellà:tomillo)

FAMÍLIA: Pinàcies
Pinus halepensis
Pi blanc (castellà: pino carrasco)

FAMÍLIA: Papilionàcies
Retama sphaerocarpa
Ginestera vimenera (castellà: retama montesina)

Genista biflora
Gineste biflora
Spartium junceum
Ginesta (castellà: retama )
Ononis tridentata

Ruac (castellà: arnacho)

FAMÍLIA: cistàcies
Cistus clusii
Esteperola (castellà: romero macho)

Cistus albidus
Estepa blanca (castellà: jara blanca)

Cistus salviifolius
Estepa borrera (castellà: jaguarzo morisco)