La primera matèria
L’arbre de l’Olivera Arbequina: Nom botànic Olea Europea Sativa. Pertany a la família de les Oleàcies i a l’ordre dels Ligustrals. És una planta de fulla perenne.
Aquesta varietat d’olivera és de mida mitjana,
frondosa i de bon aspecte quan porta el fruit.
És una planta de poc vigor, de brots llargs, poc ramificats,
sense branques adventícies ni arrels xucladores. El
color verd fosc de la fusta jove dóna a aquesta olivera
forma d’escombra.
Els camps d’oliveres de la varietat arbequina ofereixen
uns paisatges peculiars, molt diferents dels que es contemplen
a zones d’Andalusia, que majoritàriament presenten
oliveres de la varietat picual.
La fulla té forma acanalada amb vores no espesses,
està eixamplada per l’àpex i és
de mucró petit. El feix té un color verd ocre
i el revers presenta tonalitats que van del gris al verd-groguent.
La flor. Les flors són blanques i verdes, i s’agrupen
en forma de ramell. Aquesta varietat presenta una època
de floració mitjana durant la primera quinzena del
mes de maig.
El
fruit: El fruit de l’olivera és una
drupa i està formada per tres parts
La part exterior, pell.
La part del mig, polpa, de la que se n’extreu
el 70% de l’oli
La part interna, os o pinyol,
de la que se n’extreu el 30% d‘oli restant.
El fruit és petit, de forma ovalada, curta i gairebé
simètrica, i es manté una baixa relació
polpa/os de 4.6. Degut a les seves reduïdes dimensions,
entre 0,8 i 1,20 gr, és difícil recollir-lo
de forma mecanitzada.
Durant els primers mesos d’estiu
es formen els primers fruits verds.
A partir de finals de setembre els fruits maduren i es transformen
en les clàssiques drupes de color verd violaci, verolament.
El punt òptim de molturació és quan
són en verolament, quan es produeix el canvi de color,
entre la segona setmana de novembre i la primera de desembre.

L’oliva no es pot consumir tal i com és a
l’arbre perquè abans caldrà processar-la.
Les olives que es destinaran a la taula es recullen verdes
i a mà. Després de la recollida seran sotmeses
a una sèrie de tractes particulars que les faran
comestibles (salmorra i amaniments).
L’oliva arbequina és una varietat molt apreciada
per la seva resistència a les gelades i la baixa
acidesa del seu oli, encara que el seu rendiment gras és
baix (entre un 17,2% i un 19,5%).
Produeix olis afruitats, entre verdosos i groguents, amb
aromes a poma i a ametlla fresca, suau i dolça. Amarguen
i piquen molt poc, a la vegada que presenten una gran suavitat


Olea Europea Sativa